titella
Nens i nenes de la classe, tots sabeu que passa amb la brossa i les deixalles. Ho heu vist al vestíbul de l’escola i el mestre us ho ha explicat, no?
Doncs veieu que va passar una vegada…
Hi havia una vegada un camió super-gros que anava ple fins dalt de tots els “trastos”, deixalles i mil coses que havia recollit, per la nit, en ell poble on viviu.
En mig de tot aquell enrenou hi havia un petit mitjó amb un forat al dit gros que l’havien llençat. També hi havia el nas d’un pallasso –era de la Mariona, que per carnaval s’havia disfressat de pallasso, i la seva mare l’havia llençat a les escombraries un cop ja l’havien utilitzat.
El camió anava fent bots per la carretera cap a la deixalleria. Tot d’una, fa un bot més gros i…
-Boing, boing, boing… el nas cau al mig de la carretera, i rodolant, rodolant, va a parar a un bassal d’aigua..
–Ostres tu quin cop, segur que m’he fet un nya-nyo!! Apa, i a més a més mullat.!!
El camió continuava el seu camí. A dalt de la pila de les deixalles, hi havia el mitjó. Anava mig plorant.
–Buaaa!! i ara que em passarà ? Tan mudada que anava la Júlia amb mi. I ara que tinc un forat ja no em volen i m’han llençat. Buaaaa!!
Un fort cop de vent s'endú d’una revolada el mitjó ploraner i el porta volant, volant, fins el bassal d’aigua on hi havia el nas.
–Buaaaa, Buaaaa, que desgraciat que sóc, -anava plorant el mitjó- m’he caigut al mig de la carretera, m’he mullat i possiblement em passarà un cotxe pel damunt. Buaaaa!!!
–Vols callar escandalós!! Ja està bé de xivarri !! –diu el nas tot empipat al veure el mitjó plorant.
El mitjó calla de cop tot estranyat. Veu el nas i tot sorprès li pregunta:
–Qui ets tu ? Apa ! si ets un nas. Que hi fas aquí ?
–Mira l’espavilat. Doncs el mateix que tu. Mullar-me. M’he caigut del camió igual que tu i jo no ploro pas. Els nassos de pallasso no plorem mai !. Ara el que hem de fer es rumiar com ens en sortirem d’aquest embolic. Ho sigui que menys plorar i més pensar!
El sol, mica en mica, asseca l’aigua del bassal. Per allí anava passejant en Ramon, un nen rodamón, fill dels pallassos del circ que s’havia instal·lat al poble on viviu. En Ramon també volia ser artista. Volia fer titelles per els nens que anaven al circ. Però no en tenia de titelles, ni diners per comprar-ne. De cop i volta s’atura:
–Que es això que hi ha al costat de la carretera ?
S’acosta i recull el mitjó i el nas.
–Bah ! només un mitjó vell i un nas de pallasso. No valen per rés.
–No poc no valem per rés ! –diuen el mitjó i el nas indignats–
–Ostres tu ! aquesta si que es bona ! Un mitjó i un nas que parlen !
–Clar que parlem ! –diu el nas mig enfadat–
–Clar que parlem –repeteix el mitjó, no tan segur–
En Ramon, tot intrigat, els pregunta:
–I que feu aquí, tirats per la carretera, vosaltres que sou tan espavilats ?
–Doncs mira,–diu el nas– ens hem caigut del camió de les deixalles, ens havien llençat perquè la gent diu que ja no servim per res, ximples ! però pensem que si, que encara podem ser útils. I si ho vols comprovar, posa la imaginació en marxa i veuràs com se t'acudirà alguna idea.
I dit i fet, en Ramon es posa a pensar i…te una idea meravellosa!
És dissabte per la tarda. Els nens del poble on viviu van al circ amb els seus pares, tots mudats i tots contents.
El circ anuncia un nou artista. En Ramon, el titellaire, fill dels pallassos del circ. Te un titella nou de trinca, un titella ben diferent a tots els titelles del món. Únic i sensacional.
En Ramon s'ha fet famós perquè fa riure el nens amb un titella que està fet…
¿Ho adivineu? Doncs està fet d'un mitjó que porta enganxat un nas de pallasso….I a més a més... es màgic, es un titella que parla !!
No hay comentarios:
Publicar un comentario